UN NOM NOU PER AFEGIR A LA
NOSTRA ESTIMADA PLAÇA VELLA ?
|
Ferran VII |
Després de la mort del rei
Ferran VII el 29 de setembre de 1833, el 3 d'octubre d'aquell any es va fer
públic el seu testament, en el qual nomenava la seva vídua, Maria Cristina de
Borbó, Governadora del Regne durant la minoria d'edat de la seva filla Isabel
II (1830-1904), instituint-se un Consell de Govern que hauria d'assessorar-la i
que s'encarregaria de realitzar la transició liberal. La reforma, dirigida en
primer terme per Cea Bermúdez i més tard per Martínez de la Rosa, no
restabliria la Constitució de 1812, ans al contrari, ja que obria el pas
a un nou i reaccionari text, l'Estatut Reial de 1834. Podem dir que era una
pseudoconstitució.
|
Maria Cristina de Borbó i la petita Isabel. |
L'Estatut Reial de 1834 va ser
una carta atorgada ─la segona després de l’Estatut de Baiona─ de tendència
liberal molt moderada, promulgada a Espanya per la reina regent Maria Cristina
de Borbó (1833-1840). Les seves limitacions foren: (preeminència
clara del monarca sobre les Corts Generals, sufragi censatari molt restringit i
escasses llibertats polítiques) i va
suposar una regressió a la monarquia absoluta, substituïda per la monarquia
constitucional a les Corts de Cadis. Va ser vigent fins al 1836 arran del motí
de la Granja de San Ildelfonso. Durant quasi bé un any es recuperà la
Constitució de 1812 (13/08/1836-18/06/1837). El relleu “definitiu” fou la
Constitució de 1837 sota el període progressista dins la regència de Maria
Cristina.
Francisco Martínez de la Rosa,
aleshores President del Consell de Ministres i Francisco Javier de Burgos y del
Olmo van redactar el nou text el 10 d'abril de 1834 a manera de carta atorgada
que pretén superar l'anterior norma fonamental de 1812 i “acontentar” sobretot
els liberals.
Per saber-ne més: https://www.congreso.es/ca/cem/estreal1834
Aquest fet va plaure i molt
als liberals (lliberals) terrassencs i a la seva milícia urbana (urbanos) que
en aquells moments estava comandada pel lliberal en excel·lència en Miquel
Vinyals i Galí.
El diari “El Vapor” del dia 22
de juny d’aquell any, 1834, fa una extensa crònica del que va succeir a la
nostra vila i com ho varen celebrar en Vinyals i companyia:
"La
siempre leal e industriosa villa de Terrassa celebró el 9 del corriente la
promulgación del estatuto real con aquel lustre y decoro que siempre
distinguieron sus públicos regocijos punto y aparte elevarse en la Plaza Real
un grandioso tablado con espaciosa gradería que remataba el magnífico dorsal
coma figurando cubrir el regio sóleo; componían sus adornos en la mayor parte
de telas de lana fabricadas en la propia villa coma cuyos colores coma no menos
escogidos que bien combinados coma ofrecían la más halagüeña perspectiva punto
a las 4:30 de la tarde coma precedido de Marcial música y marchando en columna
salió el batallón de urbanos, octavos de línea, desde su punto de reunión para
situarse en la plaza, después de haber discurrido por las principales calles
formando en batalla enfrente del indicado Sólio.
Presentóse
enseguida acompañado de correspondiente música, maceros y alguaciles, el
magnífico Ayuntamiento, presidido por el señor Alcalde Mayor y colocado este
cuerpo en el tablado dispuesto al efecto, dio el magistrado el grito de viva la
reina y su augusta madre; y corriéndose en aquel momento la cortina,
aparecieron debajo los retratos de ambas princesas empezó a hacer luego la
lectura del regio estatuto, qué fue aclamado con nuevos vítores a Sus
Majestades y a las Cortes así por los urbanos como por los restantes de la
población, cuyo entusiasmo no es fácil de escribir."
Us transcric el discurs que el
comandat Vinyals va dirigir als terrassencs, discurs com tocava per l’època
molt carregat de patriotisme i fervor per la Reina, no oblidem que en Vinyals
havia hostatjat a casa seva el Rei Ferran VII, els dies 9,10 i 11 d’abril de
1828, i 26 anys més tard, l’1 d’octubre de 1860, rebria
a la casa del carrer Major a Isabel II.
"Amigos y compañeros de
armas: si tuvo que gemir nuestra España en días aciagos y de terror, cuando la
persecución parecía dirigirse contra todo buen español; si pasaron las épocas
de pavor y calamidad: llegado es por fin el afortunado el día que nos descubre
halagüeño y despejado horizonte. La inocencia guiada por la sabiduría es la que
hoy nos gobierna, y que confiando el timón del Estado a manos firmes y hábiles,
nos da el Real Estatuto que acaba de publicarse, y del cual debemos prometernos
toda suerte de felicidades: oísteis igualmente el tan deseado decreto para la
convocación de Estamentos, y con ellos vamos a ver restablecidas nuestras tan
celebradas leyes patrias.
Congratulémonos todos por
tamaño felicidad, y gloriémonos al mismo tiempo por la distinción que merecimos
empuñando las armas de la patria, con las que sabremos sostener los derechos de
nuestra inocente reina Isabel II no menos que los de la heroica Nación a qué
pertenecemos. Brillaron vuestras armas entre las filas de los veteranos y lejos
de vuestros hogares acosasteis a los enemigos de las luces y de la pública
prosperidad. No desmintáis jamás vuestra laudable subordinación y obediencia a
las leyes y acendrado amor a nuestra adorada Reina; y seréis más dignos del
aprecio que ya merecéis y que os desea vuestro primer comandante Miguel
Vinyals"
Discurs realment feixuc, espès
i carregat de patriotisme. Aquesta tropa ja havien hagut de barallar-se amb les
colles dels “Malcontents” i amb la incipient primera carlinada.
I la festa va acabar:
"Desfiló
luego él batallón de urbanos en columna de honor delante de los augustos
retratos, dando los correspondientes vivas de ordenanza, fueron repetidos por
la alborozada multitud. A una mera invitación de la autoridad apareció cómo por encanto iluminadas plazas y
calles; y rompiendo la retreta la música del indicado batallón en la Plaza
Real, recorrió parte de la villa, colocándose
luego debajo de los Reales retratos dónde principio un baile público que
duró hasta la madrugada.
Envidiable
era la cordial fraternidad qué se echaba a ver entre todas las clases de
aquella villa: unos eran los votos, unas las esperanzas. Loor eterno a SS. MM.,
y gloria y felicidades sin cuento al Heroico pueblo español."
Però no us he fet arribar fins
aquí per parlar-vos d’història, no en sé i em limito a fer cerques per les
xarxes, però sí que a partir d’aquesta celebració he fet una troballa que crec
he de compartir amb vosaltres. Teníem clar els diferents noms de la nostra
actual Plaça Vella, fins avui en dia sabíem Plaça, Plaça Major, Plaça de la
Constitució, Plaça de la República, Plaça d’Espanya i l’actual títol oficial de
Plaça Vella, però, cap la possibilitat d’un altre nom?, un corresponsal de
premsa envaït de patriotisme es passa de frenada?, ho heu vist?, sí?, doncs ja
ho tenim, una nova nominació per la nostra estimada plaça Major, “PLAZA REAL”.
He estat incapaç, de moment, de trobar-ne més informació,
però el cert és que almenys per un curt espai de temps la nostra plaça Vella va
ser coneguda arreu d’Espanya coma a “PLAZA REAL”.
Recerques posteriors m'han portat a comprovar que no tan sols la plaça era "Real", també ho era el mateix Ajuntament i fins i tot el senyor alcalde, en aquells moments Agustí Galí.
Fons consultats Premsa Històrica.
Agraïment especial a l’amic Dr. Josep Puy i Juanico.
Publicat el dia 7 d'abril de 2024 per Rafael Aróztegui i Peñarroya.